Era l'estiu de 1972, quan 5 adolescents d'Alcasser vam utilitzar tres setmanes de les seues vacances, per anar a Conca a fer un curs de monitor Poliesportiu, perquè en aquells moments estaven finalitzant la construcció del Poliesportiu Municipal d'Alcàsser. I calia que gent del poble es preparara per a dinamitzar el Poliesportiu.
Aixó ajuntat que Jose Pascual Gil, que era un dels adolescents anomenats anteriorment, anava al col•legi Agustinos de València, on hi havia molta tradició d'handbol, en eixos moments era professor Cessar Argiles, que posteriorment va ser Seleccionador Espanyol de handbol. Aquestes dos coses ajuntades van fer que a la temporada 1972/73, vam començar a formar un equip d’handbol. Durant eixa temporada vam començar a jugar partits amistosos, pels pobles del voltant, plantejant-mos a la temporada 1973/74 crear el club e inscriure-mos per primera vegada a una competició organitzada per la Federació d'Hanbol de la província de València. Aquell equip entre altres estava format, per Jose Pascual Gil com a entrenador, Rafa Gomez a la porteria, amb Carmelo “el de la tenda”, Paco “el madrilenyo”, Julio, Julio Paquito, Voro, Paco Espuig, Vicent Romaguera, Moret, Asins completat per dos juvenils que eren Ricardo Gil i Vicent Rosaleny.
En aquells moments tothom no tenia cotxe o inclòs carnet de conduir, i per a desplaçar-se a jugar els partits era tot una “odissea” primer els que podien demanar als seus pares els cotxes (col•laborant entre tots per a pagar la gasolina) i si no hi havia possibilitat, doncs, en l'autobús a València i d'ahí al lloc on jugarem calia agafar diferents autobussos, “tranvies” o “el trenent” per a desplaçar-se als pobles de l'Horta Nord. Per supost entre tots ens féiem carrer per a recaptar diners, loteries, rifes i demés per a pagar les despesses d'inscripció a la Federació, mutualitat i arbitratges. La següent generació en aparéixer va ser la de Javi “Sampa” i Paco Hernandez a la porteria, Luis Miguel, Pascual Chanza, Llibert, Pascual Escorihuela, Cuevas, Alejandro, Casimiro, Alfonso, Jordi, Vicent Martinez, Juan Carlos “el roget”, Juan Carlos Ferrer, Mateu.......
Durant estos anys on es va formalitzar el club, amb els seus estatuts on la directiva estava formada per Asins com a president, Jose Pascual, Vicent Rosaleny, Vicent Romaguera, Llibert, Cuevas, Jesus Vila, ....
Fins a la temporada 1978/79 que es quan la majoria dels components incloent a l'entrenador començaren a fer la mili i es quedàvem sense massa gent per a formar l'equip. Entrarem en contacte amb Ricardo Villar que en aquell moment treballava de professor d'Educació Física i era entrenador de handbol al col•legi “Dominicos de València”, aportant ell una serie de jugadors del col•legi per a completar l'equip, com Jose Domingo, Fernando Zarraga, Toni, Placido, Sorribes, Zaragosi, ...., el que va fer que la qualitat de l'equip pujara.
A la temporada 1979/80 amb intervenció de l'Ajuntament, per a fomentar l'esport a Alcàsser es va arribar a un acord amb el “Marcol Lanas Aragon”, equip de Divisió d'Honor de l'Hanbol espanyol i que tenia un equip a Primera Divisió estatal, per que vinguera a jugar al poble, i es va començar la construcció del Pavelló, doncs era obligatori per a jugar a la categoria tindre un pavelló cobert. Aquell equip estava entrenat per Arturo Sania, i per on passaren jugadors com Toni Gargallo, Jose Maria Beltran, Xinillach, Rafa Mir, Andres, Juanlu, Xarli, “el cuba”, Javi Nadal, Angel i Juan Selma de Sollana(que després va tindre una trajectòria important a l'Hanbol d'elit, jugant en equips com el Port de Sagunt, Avidesa on va ser Campió de Copa del Rei, i Campió d'Europa entre altres títols), en aquell equip al final sols va tindre cabuda com a jugador del poble Julio Paquito.
Per a poder dur endavant aquesta aventura vam d'haver de buscar persones més majors del poble per que ens ajudaren, a portar endavant el club, el primer any el president va ser Julio Hernadez, amb Vicente Gonzalez “el sillero”, Pepe Furio, Marti turrè, que l'any següent va ser el nou president, entre altres.
On vam poder gaudir de partits memorables contra el Port de Sagunt, o equips catalans com el Geig, Gava, OAR Gracia de Sabadell, Molins de Rei......
A tot açò vam seguir amb l'equip en provincial, entrenat per Ricardo Villar, qu sempre ens aportava algun jugador de València, com Verdu, o Jerónimo, però, era clar que el handbol començava a estar molt més arrelat al poble. I començava haver-hi una bona pedrera, per a poder donar-li continuïtat al que hi havia començat feia uns anys,
L'aventura de l'equip a primera Divisió Nacional va durar 4 temporades, on també van estar d'entrenadors Quique i Javier Benet. Es evident que estos entrenadors va fer indirectament, que la qualitat dels entrenadors de la base anara augmentant, per imitació dels entrenaments, per l'ajuda que aportaven i per la inquietut que crearen en gent com Alejandro Gil i Vicent Rosaleny que van ser els primers a titular-se com a Monitors i com a Entrenadors en els inicis dels 80.
Després d'aquella aventura a la primera Nacional, el club va seguir, hi va passar a estar dirigit per una directiva que va continuar treballant per molts anys: Asins, Llibert, Pascual Chanza, Vicent Romaguera, Vicent Rosaleny, Jose Cuervas, Paco Hernandez, Jordi Folch, Juan Carlos “el roget”, Jesús Vila...
I la pedrera i l'afició feia que continuarem creixent, i per tant la qualitat dels equips d'Alcàsser i vam començar a jugar les primeres fasses d'ascens de provincial a Autonòmica. A temporada 1986/87 l'equip entrenat per Vicent Rosaleny i format per Jose Cuevas i Paco a la porteria, Pascual, Llibert, Ximo, Amalio, Llorens, Tou, Armando, Miñana, El Polaco ............jugant per primera vegada contra el C.B. Torrevella (ara la lliga ASOBAL) partit d'anada i tornada, posteriorment jugarem una fase d'ascens per concentració a Sant Joan amb equip com el Sant Joan, Vil•lareal, el Col•legi El Pilar i el Maristes de València.
Aconseguint a la temporada 1988/89 l'ascens a Autonòmica a Vil•lareal.
El primer any a la lliga Autonòmica 1989-90 varem contactar amb Paco Claver antic jugador del Marcol, Caixa València i Avidesa, per a entrenar a l'equip d'Autonòmica.
El segon any de Paco a Alcàsser va portar una serie de jugadors de València, com Andres i Carlos Peiro i Vicent el del Romani, que junta als Tou, Paco, Mori, Juan Carlos, Jaume de Picassent, Miñana Llorens, Rafa Cervera (del col•legi el Pilar, i que la primera temporada a Autonòmica ja hi estava), Ximo de Silla…. que va fer que l'equip pujara molt de qualitat. La següent temporada Paco Claver ens va portar un grup de jugadors d'Escolapios, com van ser Luis Pardo, Xevi, Miguel Angel “la rubia”, Juanjo, Xisco del col•legi el Pilar, que junt als que ja hi estaven vam formar un equip que va jugar, per primera vegada una fase d'ascens a Primera divisió Nacional, anant a Canaries a jugar a Las Palmas. Els dos següents anys també jugarem fase d'ascens que es jugaven tipus lliga, jugant contra equips de Madrid, Toledo, Sevilla……, i de tot arreu del territori espanyol.
Mentre l'equip d'Autonòmica anava evolucionant, incentivat pel club, entre l'Ajuntament d'Alcasser i el de Picassent hi va començar una col•laboració els xiquets dels dos pobles que jugaven Handbol per millorar la qualitat i que ens va portar, que es fera una Tesis doctoral de Jose Pascual Gil amb el títol “Estudi dels efectes del rendiment en l'atac dels jugadors de handbol categoria cadet d'un programa d'intervenció psicològica” la primera que es va realitzar al mon de l'handbol a Espanya.
La següent generació va seguir creixent fruit de la col•laboració de les dos Escoles Esportives i per primera vegada amb un equip format per jugadors dels dos pobles i entrenat per Vicent Rosaleny i format per Poveda i Raul a la porteria, Javi, Aurelio, Jesús, Miguel Padilla, Batis, Guillem, Pau, Nando, Alvaro, Xarli, jugaren una lliga Autonòmica de cadets amb equips, com Marni, Elx, Mariste d'Alacant aconseguint jugar un Sector per al Compionat d'Espanya a Madrid, jugant contra l'Atletic de Madrid (Juanxo Perez jugador que després va passar per Valladolid, Barcelona, Porlant San Antonio i molt anys a la Selecció Espanyola, o Rentero que fins la temporada 2009/10 estava jugant a Vlladolid), un equip Vasc i un equip de Castella Lleó. A l'any següent este mateix grup també va jugar sector de Campionat d'Espanya a Egea de los Caballeros amb el Granollers ( Antonio Ugalde, David Devis) l'Estadium Casablanca de Saragossa, i un Mallorqui. Després esta generació va format part dels juvenils de l'Avidesa.
A la temporada 1993/94, l’equip d’Autonòmica, format per Paco, Mori i Jaume a la Porteria, Aurelio, Javi, Rafa, Nando, Miguel, Pau, Guillem, Batis, Xevi, La rubia, Ximo (el gran capità), Tou, i entrenat per Vicent Rosaleny va assolir un altra vegada jugar la fase d'ascens a Primera Divisió. El sector per concentració era a Zarautz, amb l'equip de casa un equip navarrés i un de Saragossa. No assolirem l'ascens a Zarautz per que en el partit final entre l'equip local i nosaltres, els arbitres no ens deixarem que guanyarem o almenys empatarem que ja ens valia eixe resultat, i vam pedre d'un gol. I ens va tocar seguir lluitant per pujar amb el Beti-Onak equip de Villava (Navarra), alli vam perdre de 7 gols i el 14 de maig, dia de la mitja marató, al Pavelló Municipal d'Alcàsser vam assolir el tan enyorat ascens a Primera Divisió Nacional en un partit memorable i amb un pavelló de gom a gom.
La següent temporada varem jugar a Primera Divisió Nacional amb un grup que menys el Port de Sagunt, un equip Mallorqui i nosaltres la resta eren de Catalunya. Per diferents circumstàncies i pel gol “average” amb el Port de Sagunt baixarem un altra vegada a la divisió Autonòmica.
A la temporada 1996/97 tornarem a quedar Campions Autonòmics el que ens donava dret a jugar la fase d'ascens a Primera Divisió, sector que es va jugar a Valladolid, amb equips de Madrid, Murcia i Pais Vasc, i com a millor segon la Federació Espanyola ens va convidar a jugar a la Primera Nacional, a la següent temporada.
Les circumstàncies de jugadors, aquet any vam ser filials del desaparegut Avidesa, i les penúries econòmiques del club, vam fer que jugarem la promoció de descens contra l'equip de Gades, Cadiz, que ens va eliminar i tornarem a Autonòmica.
Les 4 temporades següents amb l'equip a Autonòmica i entrenat per Paco Hernandez i Pablo Saez, aconseguirem durant dos de les temporades jugar la fase d'ascens a Primera divisió una a Cardedeu i l'altra a Granollers.
A la temporada 2001/02 torna a l'equip com a entrenador Vicent Rosaleny, i amb un equip format pràcticament per gent del poble amb, Jaume/Mori i Vicent Poveda a la porteria, i amb Batiste, Pau, Xarli, Tomas Castellano, Tomas Arce, Juan Diego, Voro …. I l'aportació de tre juvenils Dani, Salva i Rober van aconseguir classificar-nos per a la fase d'ascens que es va celebrar a La Canonga (Tarragona), amb l'equip de casa, l'Estadium Casablanca de Zaragossa, i un equip Mallorqui, no aconseguirem l'ascens pel gol averag.
A la temporada 2002/03 vigueren a completar l'equip, mermat per diferents circumstancies particulars, diversos jugadors de València Galo, Toni Bejar, Igor, Arkaits, Javi Pujalto, Arrebola, Ivan…. Tornarem a quedar campions autonòmics i vam anar a jugar la fase d'ascens a Primera Divisió Nacional a Zaragossa, amb un equip de casa, el Geig de Girona, un equip Balear i nosaltres. Ens tornarem a quedar a les portes d'aconseguir l'ascens.
A la temporada 2003/04 amb pràcticament el mateix equip, i amb directiva nova. Encara havien seguit treballant fins ara al club, els Pascual, Llibert, Cuevas, Mori, Paco, Jesus, El roget…. Esta directiva nova, estava formada per Nando com a President, Pau, Jaume, Xarli, Batis… tornarem a fer merits per jugar la fase d'ascens. Està vegada va ser a Banyoles amb l'equip de casa, l'Estadium Casablanca, un equip d'Eivissa, i nosaltres. El diumenge al matií es vam jugar l'ascens amb l'equip de casa i amb un memorable partit guanyarem i deu anys després vam tornar aconseguir l'ascens a Primera Divisió.
Les poques possibilitats econòmiques del club varen fer que s'arribara a un acord amb el C. BM. Maristes d'Algemesi i que ells jugaren a Primera Nacional i nosaltres seguirem a l'Autonòmica.
També es va podruir un xicotet “exode” de jugadors i d'entrenador als Maristes d'Algemesi.
La temporada següent la 2004/05 l'equip va passar a entrenar-lo Juan Carlos Zamora “Mori”, estant l'equip a mitat de la taula classificatòria.
La temporada 2005/06 i la següent l'equip va tornar a entrenar-lo Paco Hernandez.
A la temporada 2008/09 va tornar al club Vicent Rosaleny com entrenador.
A tot açò cal recordar que açí sols em parlat de l'equip de segona nacional, però, cal destacar la gran tasca silenciosa i pacient, que desenvolupen els jugadors que formen part de l'equip de provincial. Sense ells molts dels èxits aconseguits, no els haguérem obtinguts, ja que sempre han mostrat una gran paciència, ganes de treballar i espirit de sacrifici, sempre al servei de l'equip de Segona Nacional, fora el tema prioritari per als interessos del club. A més a més que sempre hi ha sigut una bona pedrera, per que els jugadors juvenils passaren per l'equip de provincial, acabant la seua formació i agafant experiencia per a donar el bot a l'equip de nacional.
Si que caldria anomenar pels anys que porten, pel seu treball, per la seua constància, espirit de sacrifí, de l'últims anys a Capi i al seu germà Alex, així com d'altra època a Jose Martinez i Santi.
Que ningú se senta molest si no apareix el seu nom, sol cal fer arribar algun membre del club les seues aportacions per a incloure-les, sense cap de problema.
Si que ens agradaria als membres de la directiva que ens fereu arribar qualsevol aportació, que Puga servir per millorar l'escrit d'aquesta història del club que molt prompte farem 40 anys.
Per aquest esdeveniment dels 40 anys si volguérem fer alguna cosa especial I necessitarem que ens fereu arribar fotografies, samarretes o qualsevol tipus de records, per fer una exposició, veure la possibilitat de fer algun llibre de fotografies amb la història de club.
Finalment donar les gracies a tota la gent que ha fet posible que este club estiga a punt de cumplir 40 anys, ja per que, ha sigut jugador/a (uns anys tinguerem secció d’handbol femeni), directiu, col•laborador/a, espectador/a al Pavelló, així com a tots els conserges que ha tingut el Pavelló i que han tingut la paciència d’aguantar-mos.
I com no a l’Ajuntament d’Alcàsser pel seu suport i col•laboració.